dijous, 11 de juny del 2009

Mercato, inflació i Florentino al timó 2: Naufragi 2?

Engego la televisió i observo la notícia madridista del dia: 94 milions d'euros per Cristiano Ronaldo. Si haig de ser sincer, la notícia m'ha sobtat molt menys que la de l'altre fitxatge, el de Kaká. Guardonats amb els premis més importants a nivell individual, Cristiano Ronaldo i Kaká són bons jugadors que rellançaran al Real Madrid al primer pla mediàtic. Florentino ha invertit en el moment160 milions d'euros en concepte de traspàs per dos jugadors. No entraré ni tinc perquè entrar a valorar si és òptima aquesta inversió, però si que m'agradaria expressar algunes especulacions al respecte.

El president madridista ja va advertir que es gastaria una milionada de diners aquesta temporada per fer la feina que hauria fet en tres anys. Certament la inversió ha estat considerable, tant que altres presidents com Joan Laporta l'han acusat d'inflecionar el mercat.

En aquest sentit, m'haig de treure el barret davant Florentino Peréz. El club blanc necessitava fer una bogeria per fer oblidar el Tricampionat blaugrana i desviar els focus mediàtics de Can Barça. Aquest home, a més, sabia que el fitxatge de Kaká li permetia realitzar una bogeria econòmica per tres motius: Era la promesa del seu rival Ramón Calderón, es tractava d'un bon jugador amb l'estimació del públic madridista i s'havia de fer oblidar la temporada nefasta dels blancs.

Hom podria pensar que aquest fitxatge es remetia a aquests motius, però resulta que n'hi ha més. El president blanc ja tenia previst fitxar a Cristiano Ronaldo abans que a Kaká, tot i que va intentar negociar una reducció del cost del traspàs. Mentre, s'estava cuinant el passi de Kaká que al final va prosperar abans. Resumint, en pocs dies ha arribat a tancar els dos fitxatges per quantitats desorbitades i semblaria que ha de continuar. Doncs ja dic jo que durarà poc, per ser més exactes, durarà fins després del tercer fitxatge de campaneta - probablement David Villa -.

Molts direu que com he pogut arribar a aquesta conclusió. Bé, us ho explico. Florentino ha inflacionat el mercat, és cert. Però tot això ho ha fet amb l'objectiu que cap altre club rival - per exemple el Barça - pugui fer fitxatges de gran calibre. El fet que s'hagin pagat aquestes quantitats fa que possibles jugadors fitxables aquest estiu com Ribéry, Ibrahimovic i Fernando Torres se'ls col·loqui un preu similar al què ha pagat Florentino. Com és lògic, els clubs que no tenen urgències no faran aquestes operacions i això és precisament el que Florentino busca: No els tinc jo, però tampoc se n'aniran a l'etern rival i flamant campió de Lliga, Copa i Champions, perquè els altres clubs no vendran a un preu raonable.

En poques paraules, podríem dir que el que ha fet Florentino és minimitzar el traspàs de cracks en aquest mercat, podent dir que ell ha estat l'únic en realitzar aquestes operacions. Una opció tant odiosa com respectable. Ara bé, fetes les megainversions, a Florentino li tocarà reforçar la línia defensiva, la pitjor de l'equip. Ja es pot preveure que tindrà problemes: Hi ha pocs defenses contrastats i els pocs que hi hagi els haurà de pagar a preu d'or - els clubs saben que és la línia més coixa del Madrid. Els únics que se'n salven són Ramos i Pepe. Calculo que per tres jugadors haurà d'invertir un mínim de 70 milions d'euros (23 milions per cap) i més venint dels antecedents Walter Samuel, Woodgate i el mateix Pepe. No nego que puguin fer aquests fitxatges, però a la possible inversió de 230 milions encara li falten per sumar els 40 - 50 milions pel tercer fitxage galàctic espanyol i els 25 - 30 pel migcampista organitzatiu. Sumant-ho amb surt un pressupost d'uns 300 milions (Sis jugadors), precisament la xifra enunciada pel mateix Florentino.

Dit tot això, que el Barcelonista no s'acolloni davant tant de nom. Cert que són jugadors molt bons, però qui és millor Xavi o Xabi Alonso/Cesc Fàbregas?, Touré o Diarra?, Puyol o Ramos?, Piqué o Pepe?, Iniesta o Kaká?, Messi o Cristiano Ronaldo?, Henry o Raúl?, Daniel Alves o Marcelo? i en el cas que arribi Villa, qui és millor Ibrahimovic/Eto'o o Villa?

Si sou fanàtics dels dos clubs potser no serà massa encertada la vostra elecció, però objectivament, els jugadors blaugranes - quina grata coincidència - han demostrat la seva vàlua guanyant totes les competicions mentre que dels jugadors del Madrid, només un dels fitxatges ha guanyat títols, Cristiano Ronaldo, la gran esperança blanca. Però, ara que ho recordo, aquest no va perdre la final de la Champions davant el Barça a Roma?

Ja tinc ganes que comenci la temporada 2009/2010, sobretot per veure si aquest equip que és el Barça, que ja té un estil campió molt definit es torna a menjar els rival. Els mitjans espanyols diuen que el Barça tremola? Ja us dic que qui tremola és Florentino pensant què pot passar si el projecte fracassa al primer any i no pot invertir més calers durant els pròxims dos anys (ara, que això últim no importa perquè requalificaran el terreny de la casa d'en Saviola o d'en Faubert i en faran un altre "pelotazo"!)
 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!