diumenge, 20 de desembre del 2009

El Barça és la referència madridista!

Temps era temps, quan la gent del Barça es mossegava els punys veient el madridisme celebrar títols de dubtosa legalitat. Certament, els barcelonistes adoptàvem una actitud victimista que ens tapava els nostres defectes i intentava minimitzar les victòries blanques.

Ara bé, aquests rols adoptats per les aficions ha anat canviant radicalment al llarg dels últims anys; si abans el Madrid guanyava títols era gràcies a la influència de Quico Franco ara el Barça els guanya gràcies al "cabdill" de torn: Villar - aficionat reconegut de l'Athletic -; També es diu que si el Barça ha guanyat sis títols és perquè ha jugat contra equips de poca entitat - el Madrid juga a les mateixes competicions que el Barça, oi? -; Ara, a finals d'any, "periodistes" i mitjans madrilenys - Tomás Roncero* sobretot - en un intent per amagar les gestes insuperables del Barça, es conformen en dir que si el Madrid ha fet millors estadístiques que el Barça durant el 2009. De fet, qui no es consola és perquè no vol...

Llástima que aquests personatges - devorats per l'enveja i el fanatisme -no assistissin a la classe de periodisme en què s'indica que les estadístiques no reflecteixen la realitat amb exactitud.

En tot cas, una realitat objectiva podria ser aquesta:

Any 2009
Barça (6 títols) - Madrid (0 títols)

Com que a això hi hem d'afegir el bon joc del Barça, les altres estadístiques per mi ja les poden guanyar totes!

P.D.: Per aquell que vulgui titllar aquest article d'opinió de fanàtic, ja li dic jo que ho és, i molt.

* Tomás Roncero: Conegut com a Tomás RONCERDO entre els barcelonistes, pel simple fet que no para de dir guarrades despectives i llençar fang sobre el barcelonisme.
 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!