Aquesta setmana el Reial Madrid ha estat eliminat per l'Olympique Lyonnais (1-2 en el global). Com a barcelonista confessat ara podria oportunista i "fer sang" vers al projecte madridista, però, no considero que cadascú té dret a pensar el que vulgui. A més, personalment, m'importa ben poc el que passi a l'equip de la capital espanyola.
Ara bé, on si que em posaré seriós és en l'anàlisi de la reacció dels aficionats del Barça en general - sobretot els mitjans -.
Cada setmana noto com el mitjà català treu notícies i comentaris referents al món Barça, però mai es pot estar de fer referència a l'equip blanc. Amb això, no vull dir que no s'hagi d'informar a l'oïent del que succeeix a Madrid, però aquesta constant de comparació amb l'equip blanc per ressaltar les nostres virtuts o per denunciar les seves mancances em sembla patètic. Qui ens creiem nosaltres per dir el què han de fer? Que necessiten un model esportiu ben gestionat? Ja s'ho faran, nosaltres a la nostra i ells que disfrutin dels "musculitos" d'en Cristiano,...
Fa dos dies, Valdano va aprofitar aquest fet per indicar que el Reial Madrid és tant important que fins i tot acapara les portades dels mitjans esportius catalans. Malauradament, té raó. Alguns diran que els diaris madrilenys fan el mateix... És cert. Però, que facin el que vulguin. Llavors, el típic periodista de torn surt en antena i diu allò tant típic: "No n'hi a prou en ignorar-los perquè això de totes maneres acaba pressionant al òrgans reguladors del futbol - àrbitres, comitès, etc. Jo responc, i què? Què hem de fer, entrar en el seu joc de declaracions creuades, la d'amagar-nos els nostres defectes atanc a l'altre equip? No vull semblar un "sabelotodo", però opino que si un equip creix i es fa fort és perquè aprèn dels seus errors i els corregeix per esdevenir millor. Intentant limitar l'altre només aconsegueixes que quedar-te en un punt mort, això si, sempre i quan l'altre ignori i se sobreposi a aquestes limitacions.
En definitiva, anem a la nostra, animem el Barça, recolzem al nostre entrenador. Aquesta és la base del treball que ens portarà a ser més que un club (Humilitat, autocrítica i superar els problemes amb el suport de tots).
Visca el Barça!
