El fet que no hi hagi competició copera fa que les setmanes es tornin exageradament llargues. Això, fa que les persones que s'avorreixen facin coses que, pensant-les abans, no les farien mai. Un exemple és la premsa esportiva madrilenya - si se'n pot dir així -. Aquests s'han instal·lat en un victimisme que fa que no deixin de veure conspiracions al seu voltant, enlloc de jugar i disfrutar. "Pobrets", han perdut l'orientació. No dic que tots els madridistes ho vegin així, però els manipuladors de ments de la capital, de veritat, s'han tornat bojos. Estic segur que si un barcelonista fos assassinat, dirien que és culpable d'haver embrutat el ganivet de l'agressor!
De fet, la gent raonable i que li agrada viure tranquil·la, directament, ja no llegeix aquest tipus de personatges vulgars, sinó que prefereix seguir endavant, disfrutar i assolir un estat de plenitud. En aquest sentit, un exemple d'aquesta filosofia és el Barça, un equip triomfador que segueix la seva estrella polar, la victòria, gràcies a la brúixola Guardiola.
En definitiva, cada vegada ho veig més clar: el Barça té la lliga guanyada. El Madrid encara no sap què vol. No arriba, ni se l'espera. Llàstima de competició.
