diumenge, 27 de setembre del 2009

Los madridistas son del Barça

Benvolguts lectors,
Ja han passat cinc jornades de Lliga, el Barça ha complert amb la seva feina - guanyar jugant bé de forma progressiva - i a la capital més fatxa i opressiva ja comencen a tremolar.
Durant aquest estiu s'ha estat criticant l'excessiva despesa en fitxages que ha realitzat l'equip blanc. Malgrat tot, aquests s'agafaven - i s'agafen - a la idea que el Madrid jugaria com els àngels - és a dir, com el Barça - i que ho guanyaria tot.
Amb la perspectiva que poden donar les cinc primeres jornades, alguns ja s'han atrevit a treure les seves pròpies conclusions. Aquest podria ser el cas dels periodistes de Madrid. Aquest grup d'individus s'han espavilat a dir que el Madrid no està al cent per cent i que el Barça si que ho està, i que per això es veu molt clar que l'equip blanc serà el millor. Pobres criatures.
Qui pot atrevir-se a dir que un equip està al 100 % i, encara pitjor, qui pot dir-ho amb només cinc o sis partits. Doncs, pel que es veu només ho diuen aquells sectors vinculats a l'equip madridista, un grup de gent que no vol veure la realitat que els envolta, una gent que sap que només han fitxat individualitats i que els fa ràbia saber que quan vinguin els equips que millor conjunten les individualitats a favor del col·lectiu - aquests són el Barça i algun equip anglès -saben que rebran un bany, perquè el futbol és un joc d'equip i, per desgràcia*, el Madrid no el té.
Una mostra que el Reial Madrid no té equip ens l'aporta la mateixa premsa madrilenya criticant el joc d'equip i lloant alguna de les individualitats - pobrets, fins i tot el Barça els guanyarà la cursa més individual, la de la Pilota d'Or -.
Tanta comparativa amb el Barça només pot tenir una bona explicació: volen ser com el Barça, tenir allò que té el Barça, volen ser el Barça, són del Barça!
* P.D.: Dic desgràcia perque jo disfruto veient jugar el meu equip contra altres equips. M'agrada elbon futbol, perquè per veure individualitats miro el tennis.
 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!