Acabant el trencaclosques...

Espero que també us siguin de profit els canvis de format i la diversificació que proposaré pròximament.

Compte enrere

Un cop llegit aquest breu missatge, quedaran 10 segons menys per la reobertura d'aquest espai.

Sergi Prat Bagudanch

La prepotència vs. la humilitat

Setmana decisiva. Molta gent parla però ningú diu res de l'altre món.

Diu la dita popular que el mentider normalment se'l reconeix per mostrar un cert nerviosisme i parlar més del compte. Alguns, denominen a la persona que parla abans d'hora com un prepotent o il·lús.

Certament, aquesta setmana bé carregada de bons partits de futbol. Lògicament, els mitjans de comunicació fan un seguiment d'aquests, però sobretot, realitzen unes prèvies per enganxar l'aficionat. En aquest cas, a Barcelona, s'està parlant del següent partit del FCBarcelona, que no és altre que el que es jugarà contra l'Arsenal - Quarts de Final de la Champions League -. Òbviament, aquest partit marcarà el futur de l'equip blaugrana a Europa i, com a partit transcendental, els barcelonistes dipositem les nostres esperances en l'equip i respectem al rival. Una altra cosa és el que fan els mitjans.

De moment, des de Barcelona no es falta al respecte a cap equip - a títol individual es poden pensar i dir moltes coses . Ara bé, aquest punt d'humilitat és inexistent a la capital espanyola. És veritat que no tenen cap partit europeu que els distregui, però l'ofensiva que ja han començat és absolutament rídicula, falsa i contraproduent.

Ridícula: "Higuaín i Cristiano meten miedo al Barça" (Diario Marca).

Un titular com aquest fa riure - jo encara ric -. Primer, aquest apartat el justifiquen perquè aquests dos jugadors han marcat un total de 51 gols. La llàstima és que si es basen en l'estadística s'han oblidat dels 55 que porten Messi i Ibrahimovic. Segon, és patètic omplir diaris amb notícies egocèntriques que amaguen la realitat - de fet això ja ho explico en un dels altres articles -. Per últim, dir que si dos jugadors fan tremolar un equip sencer és per comprovar-ho: ells dos sols contra el Barça, a veure qui guanya!

Falsa:

Aquesta falera per buscar punts negres en qualsevol cosa relacionada amb el Barça és odiosa. Però, si a això i sumem el fet que fan ús de judicis irregulars i segons conveniències del moment, això demostra la seva incoherència i la seva incontinència verbal - símbols inequívocs dels mentiders -

Contraproduent:

De la mateixa manera que no comparteixo les formes d'alguns jugadors - Dani Alves parlant de l'Arsenal per exemple, per no parlar de Cristiano -, tampoc considero apropiat aquests missatges de prepotència que llancen els diaris madrilenys "Barça, aquí te espero" - al campió se'l tracte amb respecte, com a tothom! -. La raó és simple. Si no tenien prou pressió - Alcorcón i Lyon - ara no poden perdre contra un equip al que si ha faltat el respecte: el Barça, el vigent campió. Ja van pecar de prepotents contra l'Alcorcón - "Es un equipo de bajo nivel " - i el Lyon - "Les vamos a ganar 3-0" deia Ramos -i així els va anar. Per això mai el Madrid serà més que un club, els falta demostrar el respecte que ells sempre han exigit cap al seu club.

Visca el Barça, més que un club!

No caure en l'error

Aquesta setmana el Reial Madrid ha estat eliminat per l'Olympique Lyonnais (1-2 en el global). Com a barcelonista confessat ara podria oportunista i "fer sang" vers al projecte madridista, però, no considero que cadascú té dret a pensar el que vulgui. A més, personalment, m'importa ben poc el que passi a l'equip de la capital espanyola.

Ara bé, on si que em posaré seriós és en l'anàlisi de la reacció dels aficionats del Barça en general - sobretot els mitjans -.

Cada setmana noto com el mitjà català treu notícies i comentaris referents al món Barça, però mai es pot estar de fer referència a l'equip blanc. Amb això, no vull dir que no s'hagi d'informar a l'oïent del que succeeix a Madrid, però aquesta constant de comparació amb l'equip blanc per ressaltar les nostres virtuts o per denunciar les seves mancances em sembla patètic. Qui ens creiem nosaltres per dir el què han de fer? Que necessiten un model esportiu ben gestionat? Ja s'ho faran, nosaltres a la nostra i ells que disfrutin dels "musculitos" d'en Cristiano,...

Fa dos dies, Valdano va aprofitar aquest fet per indicar que el Reial Madrid és tant important que fins i tot acapara les portades dels mitjans esportius catalans. Malauradament, té raó. Alguns diran que els diaris madrilenys fan el mateix... És cert. Però, que facin el que vulguin. Llavors, el típic periodista de torn surt en antena i diu allò tant típic: "No n'hi a prou en ignorar-los perquè això de totes maneres acaba pressionant al òrgans reguladors del futbol - àrbitres, comitès, etc. Jo responc, i què? Què hem de fer, entrar en el seu joc de declaracions creuades, la d'amagar-nos els nostres defectes atanc a l'altre equip? No vull semblar un "sabelotodo", però opino que si un equip creix i es fa fort és perquè aprèn dels seus errors i els corregeix per esdevenir millor. Intentant limitar l'altre només aconsegueixes que quedar-te en un punt mort, això si, sempre i quan l'altre ignori i se sobreposi a aquestes limitacions.

En definitiva, anem a la nostra, animem el Barça, recolzem al nostre entrenador. Aquesta és la base del treball que ens portarà a ser més que un club (Humilitat, autocrítica i superar els problemes amb el suport de tots).

Visca el Barça!

Als madridistes: Heu perdut el Nord!

El fet que no hi hagi competició copera fa que les setmanes es tornin exageradament llargues. Això, fa que les persones que s'avorreixen facin coses que, pensant-les abans, no les farien mai.

Un exemple és la premsa esportiva madrilenya - si se'n pot dir així -. Aquests s'han instal·lat en un victimisme que fa que no deixin de veure conspiracions al seu voltant, enlloc de jugar i disfrutar. "Pobrets", han perdut l'orientació. No dic que tots els madridistes ho vegin així, però els manipuladors de ments de la capital, de veritat, s'han tornat bojos. Estic segur que si un barcelonista fos assassinat, dirien que és culpable d'haver embrutat el ganivet de l'agressor!

De fet, la gent raonable i que li agrada viure tranquil·la, directament, ja no llegeix aquest tipus de personatges vulgars, sinó que prefereix seguir endavant, disfrutar i assolir un estat de plenitud. En aquest sentit, un exemple d'aquesta filosofia és el Barça, un equip triomfador que segueix la seva estrella polar, la victòria, gràcies a la brúixola Guardiola.

En definitiva, cada vegada ho veig més clar: el Barça té la lliga guanyada. El Madrid encara no sap què vol. No arriba, ni se l'espera. Llàstima de competició.