dilluns, 5 d’abril del 2010

La prepotència vs. la humilitat

Setmana decisiva. Molta gent parla però ningú diu res de l'altre món.

Diu la dita popular que el mentider normalment se'l reconeix per mostrar un cert nerviosisme i parlar més del compte. Alguns, denominen a la persona que parla abans d'hora com un prepotent o il·lús.

Certament, aquesta setmana bé carregada de bons partits de futbol. Lògicament, els mitjans de comunicació fan un seguiment d'aquests, però sobretot, realitzen unes prèvies per enganxar l'aficionat. En aquest cas, a Barcelona, s'està parlant del següent partit del FCBarcelona, que no és altre que el que es jugarà contra l'Arsenal - Quarts de Final de la Champions League -. Òbviament, aquest partit marcarà el futur de l'equip blaugrana a Europa i, com a partit transcendental, els barcelonistes dipositem les nostres esperances en l'equip i respectem al rival. Una altra cosa és el que fan els mitjans.

De moment, des de Barcelona no es falta al respecte a cap equip - a títol individual es poden pensar i dir moltes coses . Ara bé, aquest punt d'humilitat és inexistent a la capital espanyola. És veritat que no tenen cap partit europeu que els distregui, però l'ofensiva que ja han començat és absolutament rídicula, falsa i contraproduent.

Ridícula: "Higuaín i Cristiano meten miedo al Barça" (Diario Marca).

Un titular com aquest fa riure - jo encara ric -. Primer, aquest apartat el justifiquen perquè aquests dos jugadors han marcat un total de 51 gols. La llàstima és que si es basen en l'estadística s'han oblidat dels 55 que porten Messi i Ibrahimovic. Segon, és patètic omplir diaris amb notícies egocèntriques que amaguen la realitat - de fet això ja ho explico en un dels altres articles -. Per últim, dir que si dos jugadors fan tremolar un equip sencer és per comprovar-ho: ells dos sols contra el Barça, a veure qui guanya!

Falsa:

Aquesta falera per buscar punts negres en qualsevol cosa relacionada amb el Barça és odiosa. Però, si a això i sumem el fet que fan ús de judicis irregulars i segons conveniències del moment, això demostra la seva incoherència i la seva incontinència verbal - símbols inequívocs dels mentiders -

Contraproduent:

De la mateixa manera que no comparteixo les formes d'alguns jugadors - Dani Alves parlant de l'Arsenal per exemple, per no parlar de Cristiano -, tampoc considero apropiat aquests missatges de prepotència que llancen els diaris madrilenys "Barça, aquí te espero" - al campió se'l tracte amb respecte, com a tothom! -. La raó és simple. Si no tenien prou pressió - Alcorcón i Lyon - ara no poden perdre contra un equip al que si ha faltat el respecte: el Barça, el vigent campió. Ja van pecar de prepotents contra l'Alcorcón - "Es un equipo de bajo nivel " - i el Lyon - "Les vamos a ganar 3-0" deia Ramos -i així els va anar. Per això mai el Madrid serà més que un club, els falta demostrar el respecte que ells sempre han exigit cap al seu club.

Visca el Barça, més que un club!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!