diumenge, 27 de setembre del 2009

Los madridistas son del Barça

Benvolguts lectors,
Ja han passat cinc jornades de Lliga, el Barça ha complert amb la seva feina - guanyar jugant bé de forma progressiva - i a la capital més fatxa i opressiva ja comencen a tremolar.
Durant aquest estiu s'ha estat criticant l'excessiva despesa en fitxages que ha realitzat l'equip blanc. Malgrat tot, aquests s'agafaven - i s'agafen - a la idea que el Madrid jugaria com els àngels - és a dir, com el Barça - i que ho guanyaria tot.
Amb la perspectiva que poden donar les cinc primeres jornades, alguns ja s'han atrevit a treure les seves pròpies conclusions. Aquest podria ser el cas dels periodistes de Madrid. Aquest grup d'individus s'han espavilat a dir que el Madrid no està al cent per cent i que el Barça si que ho està, i que per això es veu molt clar que l'equip blanc serà el millor. Pobres criatures.
Qui pot atrevir-se a dir que un equip està al 100 % i, encara pitjor, qui pot dir-ho amb només cinc o sis partits. Doncs, pel que es veu només ho diuen aquells sectors vinculats a l'equip madridista, un grup de gent que no vol veure la realitat que els envolta, una gent que sap que només han fitxat individualitats i que els fa ràbia saber que quan vinguin els equips que millor conjunten les individualitats a favor del col·lectiu - aquests són el Barça i algun equip anglès -saben que rebran un bany, perquè el futbol és un joc d'equip i, per desgràcia*, el Madrid no el té.
Una mostra que el Reial Madrid no té equip ens l'aporta la mateixa premsa madrilenya criticant el joc d'equip i lloant alguna de les individualitats - pobrets, fins i tot el Barça els guanyarà la cursa més individual, la de la Pilota d'Or -.
Tanta comparativa amb el Barça només pot tenir una bona explicació: volen ser com el Barça, tenir allò que té el Barça, volen ser el Barça, són del Barça!
* P.D.: Dic desgràcia perque jo disfruto veient jugar el meu equip contra altres equips. M'agrada elbon futbol, perquè per veure individualitats miro el tennis.
Publicat per Sergi Prat's a 0:54

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!