dimecres, 26 d’agost del 2009

Jorge Valdano i la barcelonitis contra Catalunya

De nou els nervis i les pors traicionen als madridistes capitalistes.


Tot just acabar la temporada ja deien que el Barça no mereixia del tot el triplet, després s'afanyaren a dir que ells també el guanyarien, posteriorment el màxim mandatari blanc s'espavilava a tapar tota festa blaugrana a base de gastar-se calers en fitxatges i en comissions per les televisions més madrilenyes i centralistes que existeixen - Cuatro i la Sexta - per tal de minimitzar l'èxit blaugrana i amagar la pèssima temporada blanca.


A més, només començar la pretemporada, els mitjans esportius madrilenys ja començaven a crear estadístiques comparatives per tal de superar l'equip blaugrana amb alguna cosa. És a dir, fins i tot en aquesta etapa estival s'ha intentat que el nom "Barça" no es pronunciés. Però el destí és capritxós, i només han fet falta dos partits oficials - Supercopa d'Espanya - per posar les coses al seu lloc.


Certament, els Barça no ha set cap líder mediàtic durant l'estiu, però quan es tracte d'efecte mediàtic en sentit futbolístic no hi ha cap altre equip que l'iguali: Juga el millor futbol des de fa dècades, té el millor jugador del món - Messi -, té el millor "cervell" futbolístic del planeta - Xavi -, té un entrenador - Guardiola - i molts jugadors de la casa, i el que més ràbia fa a la parròquia blanca, té el millor jugador de nacionalitat espanyola - Iniseta -. De fet, Alfredo Relaño, del Diari As, ja ho deia en un dels seus articles: "En fin: el Madrid ha tenido el protagonismo durante el verano, en el periodo de los fichajes. Pero ahora que rueda el balón le va a costar más." de Alfredo Relaño (17/08/2009)


Ara bé, algún malpensat dirà que el senyor Relaño diu que el Madrid ho tindrà més difícil, però que de totes maneres el Madrid anirà per sobre. Doncs no. El mateix Relaño ja ho va dir en el seu moment: El Barça d'aquesta època és imparable ("Fue, simplemente, que el fútbol del Barça no tiene antídoto. Triplete, juego exquisito, cantera, Guardiola... La perfección. Pues sí, resulta que la perfección existe." Alfredo Relaño 28/05/2009)


Ara bé, si fins ara només havien obert la boca aquells madridistes "aficionats", ara que ha començat a rodar la pilota, el "director" general del Reial Madrid que va golejar al potentíssim Rosenborg, Jorge Valdano, ha hagut d'intervenir. Resumint, però no omitint res:


1.- "Aquí será difícil que algún jugador diga 'Viva el Real Madrid y viva la Comunidad de Madrid"


El senyor té raó, perquè cantar això sense guanyar res ja seria l'òstia!


2.- "Cuando el Barcelona fichó a Ibrahimovic sí eché en falta el discurso del obispo de Barcelona"


Però no era ell mateix el que deia que no es posava en aquests assumptes! Pensi senyor Valdano que existeixen les hemeroteques! Maleïda tecnologia, oi Jorge?


3.- "Pellegrini es el Wenger de España"


En primer lloc, fa gràcia definir el teu entrenador sota referència d'un altre entrenador que està en actiu. En segon lloc que jo sàpiga, Wenger crea jugador bons, no els compra bons i fets. I per últim, Wenger fa les alineacions i té un estil de joc mentre que Pellegrini té l'alineació "feta" i no sap a què jugar amb tanta estrella. Però potser fa com a Vila-real: Fotent fora les estrelles. Però que vigili, que si ho fa ell serà el següent en sortir.


4.- "Cada uno desde su visión intenta ocupar un lugar en el mundo. El Barcelona lo hace mirando desde Cataluña hacia adentro y el Real Madrid lo hace mirando desde España hacia fuera"


No ho sé, però si mirant-nos a nosaltres mateixos, jugant amb gent de la casa i defensant les arrels catalanes juguem bé i guanyem: Endavant Barça!


Ara bé, haig de reconèixer que Valdano en part té raó, perquè és cert que el Madrid mira d'Espanya en fora, perquè amb el panorama que hi ha a la Lliga i a Europa, o s'envà a jugar a Amèrica o ho té pelut, per no dir impossible, per guanyar algun títol. Com no sigui el de la Segona Divisió de la temporada 2010/2011...


Vinga, Sort i Salut!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!