Primerament, felicitar Rio de Janeiro per haver aconseguit els Jocs de 2016.
Portem anys veient com la capital prefabricada de Castella s'ha estat maquillant esportivament amb un maquillatge caríssim que s'ha financiat amb diner públic - i no precisament del tot madrileny -.
Últimament, degut a les seleccions, he tingut temps d'observar altres aspectes del món del fútbol com per exemple l'estat dels camps de fútbol municipals d'equips de Primera Divisió - El Molinón -, Segona Divisió - cas de Montilivi -, etc. M'he fixat que molts d'aquests camps requereixen fortes inversions per part de les institucions - gespa amb mal estat, graderies i estructures esquerdades, etc -.
Reconeixent que Madrid té tot el dret a presentar-se com a possible seu olímpica, trobo que les inversions ja realitzades a la ciutat han estat excessives - ja tenien construïdes el 77 % de les infraestructures! -. Potser tenien la "corazonada" que s'endurien els Jocs.
Malauradament pels espanyols identificats amb el centralisme això no ha estat així. Com bé reflecteix el diari esportiu madrileny "As", els han trencat el cor. Doncs és el mínim que els podia passar, perquè a mi també em passa quan penso que s'ha preferit financiar un projecte perdedor i egocèntric enlloc de destinar ajuts a realitats més urgents i necessàries. Qüestió de prioritats.
Doncs bé, espero que d'una vegada per totes la gent s'adoni de la fam d'apropiació de drets i capital que té Madrid i de com el govern espanyol sempre cedeix als desitjos d'aquests.
En conclusió, feta la malifeta madrilenya, m'alegro de la derrota de Madrid. No diuen que se n'aprèn de les derrotes? A més, jo diria que els durarà poc aquest malestar, ja que la final de la Lliga de Campions es juga a la capital espanyola. Ara que, si el Barça la juga i la guanya...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada