dilluns, 12 d’octubre del 2009

Argentina, campiona del Mundial 2010

Sóc català, el meu país és Catalunya i la meva selecció, la catalana.
Per desgràcia, no tenim la possibilitat de participar en un Mundial de futbol.
Malgrat tot, jugadors nascuts i crescuts aquí triomfen a nivell europeu i mundial en aquest esport que és el futbol. Noms com Xavier, Francesc, Gerard, Carles apareixen a la llista d'una selecció amb possibilitats en aquest pròxim Mundial.
Tot i així, això no és el mateix. Ens diuen que recolzem a Espanya perquè ells hi juguen, que ens la fem nostra, però no podem. No podem ni tampoc volem.
Als catalans amb sentiment, no se'ns pot demanar ser i recolzar una cosa que sentim. No per rebuig ni per rencor, sinó perquè els catalans ja en tenim de selecció! Una selecció que ja ens omple! Una selecció que respecte la nostra cultura, la nostra llengua... Una selecció que sentim!
UNA NACIÓ, UN ESTAT
UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ
SELECCIONS CATALANES JA!
Dit això, només em queda fer un petit comentari:
"Medios argentinos,
Entiendo vuestras ganas por ver a vuestra selección jugar como los ángeles, però no comparto està caza de brujas.
En un equipo nacional no juegan 11 jugadores en el campo. En un campo juegan 11 jugadores más los compañeros, los preparadores, las mujeres de todos estos, los familiares, los medios, los argentinos i los simpatizantes de la albiceleste. El secreto de los equipos es la química colectiva que existe entre estos factores, unos factores que se requieren unos de los otros:
Si Argentina gana, los medios publican i venden, los argentinos dedican delicias a los familiares y éstos se sienten orgullosos de su pariente jugador que querrà hacer más para corresponder a sus cercanos, y vuelta a empezar.
Por todo lo contado, sería bonito ver como los medios argentinos ejercen la autocrítica constructiva i valoren un poco más los aspectos positivos de su selección, la albiceleste. Seguro que con esto todos ganan."
Sergi Prat, Catalunya 12 - 10 - 2009
Si Argentina és capaç de fer-ho, campiona del món 2010.
P.D.: Ja sabeu que si una cosa sap fer bé Lionel Messi és respondre a la pressió positiva i créixer davant els reptes: Chelsea, Madrid, Sevilla, Manchester, etc.
Publicat per Sergi Prat's a 6:30
Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!