dijous, 12 de novembre del 2009

Messi no és hereu, Messi és Messi

El Mundial de Sud-Àfrica s'apropa. Els mitjans de comunicació no ho poden evitar - ni volen - i comencen a treure històries sobre aquesta competició.

Ara bé, la falta d'atenció mediàtica en el futbol del passat provoca que les històries que es recorden no siguin del tot atractives per l'espectador. Per aquest motiu, els periodistes obten pel recurs més fàcil: la comparativa amb l'actualitat.

Certament, els mitjans sovint especifiquen que el futbol d'ara i el d'abans no es pot comparar, però, el "share" és el "share" i necessiten algun component mediàtic actual per centrar l'atenció del públic.

Un cas podria ser el de la comparativa entre Maradona i Messi; que si un és millor que l'altre, que si un jugava millor amb la selecció que amb el club, etc. En aquest cas, val a dir que la comparativa no pot ser més odiosa: són argentins, són el centre de l'equip on juguen, han realitzat jugades per emmarcar quasi idèntiques, etc.

Encetat el discurset, i malgrat que un servidor s'oposi a la comparativa despectiva entre dos aspectes allunyats en el temps i l'espai, jo també jugaré al "peridista esportiu".

Dades objectives:

Maradona: 1 Mundial juvenil, 1 Mundial absolut, 1 UEFA i 2 lligues italianes, 2 copes i 2 supercopes (en un període de 9 anys)

Messi: 1 Mundial juvenil, 2 Champions League, 1 Supercopa d'Europa, 3 lligues, 1 Copa i 3 supercopes (en un període de 4 anys)

És a dir, Maradona 9 títols de consideració en 9 anys (1 per any) i Messi 11 títols en 4 anys (uns 3 per any). Com deia les comparacions són odioses, i més si diem que maradona amb l'edat de Messi quasi no havia guanyat cap títol important. Molts diuen que Messi ha tingut la sort d'haver debutat al Barça, però també ha hagut d'aguantar la pressió del jugador referència. Altres diuen que Maradona feia d'un equip mediocre un equip guanyador i que ell sol va guanyar un Mundial absolut. A aquests últims els dic: vigili'n, que si Argentina guanya el Mundial, no serà per l'entrenador que tenen, sinó pels jugadors que marcaran la diferència - Messi, sens dubte -.

Molts opinen que Messi és millor jugador que Maradona. La veritat és que les dades els recolzen, però a aquest últim la veritat és que li falta guanyar el Mundial. Si ho fa, reconec que seré un dels que recolzaran la figura de Leo.

En fi, el temps dirà...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!