Del somni a la bogeria blanca

Definitivament, el periodisme esportiu està en perill d'extinció, per no dir que ja ha desaparegut.

Llegeixo aquests dies els diaris esportius de Barcelona i Madrid i m'entren esgarrifances. Quin fanatisme! I jo que em pensava que era un fanàtic total! En fi...

Era diumenge passat quan, mentre em preparava per un examen vaig sentir per la ràdio que havien expulsat a Cristiano Ronaldo. Prejudici o no, el primer que vaig pensar va ser "ja la tornat a liar". Minuts més tard veig per televisió les imatges de la jugada que ha portat a tothom de cul aquesta setmana. A primer cop de vista, s'observa com el jugador del Madrid intenta escapar-se, però no hi veig res. Ara bé, amplien la jugada i s'observa com Cristiano mou els braços per alliberar-se del defensa. Fins aquí tot bé. Però, en el terçer intent de deslliurar-se, conscientment o no que ja no tenia enganxat el defensa, el crack del Madrid mira si encara és perseguit i, sigui per cansanci, sigui mal humor, o sigui el que sigui, el portugués considera oportú prendre's la justicia pel seu compte etzivant un cop sec al jugador del Màlaga.

En tot cas, Ronaldo té la mala sort que enlloc de tocar-lo al pit li trenca el nas. L'àrbitre veu l'acció i la sanciona. Hi haurà alguna persona que dirà que si en el primer instant d'agafar-lo l'àrbitre hagués pitat falta res d'això hauria passat. Potser si. Però, ens agradi o no, hem de tenir present que existeix una norma anomenada "llei de l'avantatge" que permet que els partits no es parin cada dos per tres per faltes quan ja tens muntada la jugada. En aquest cas, Cristiano no per la possessió de la pilota en cap dels 2 segons que dura l'acció, 2 segons que no relenteixen massa la jugada i que permeten fer una passada en condicions a un company. Si Cristiano prefereix pensar en ell abans que amb el seu equip, això no és culpa de ningú.

El dilluns, davant la por de perdre Cristiano pel partit de La Coruña, els aparells audiovisual sotmesos a la "Casa Blanca" van engegar una campanya que consistia en minimitzar el resultat de l'acció sancionada - un home tres setmanes de baixa - i aferrar-se a un victimisme - molt ben descrit pel senyor Santiago Segurola - que implica en fer quedar el comitè d'àrbitres com el diable i a Cristiano com un angelet, i de passada, llençar comparacions impensables pels que es guien per la raó a l'hora d'analitzar les coses.

Des de Madrid - Diario AS i Cuatro sobretot, intenten comparar l'acció de Cristiano Ronaldo amb una que va protagonitzar Leo Messi. Certament, en les dues existeix un tret comú: els dos protagonistes volen jugar la pilota. ara bé, posats a comparar, val més que ho fem bé:

El temps:

Cristiano és estirat per la samarreta uns 2 segons sent generosos.

Messi és estirat per la samarreta i agafat per la cintura durant 6 segons.

Moviments del braç:

3 de Cristiano - el tercer sense estar subjectat, sent aquest últim tant innecessari com efectiu-

4 de Messi - l'últim impacta sense conseqüències físiques pel defensa, a més, mentre es produeix aquest quart intent, Messi encara està atrapat pel defensa.

Provocació:

Pot fer ràbia que t'estirin la samarreta, però si només són dues agafades durant 1'5 segons no és motiu suficient com per desesperar-se, a no ser que sigui un esbarat de mena. A més, no existeix impediment per la passada i muntar l'atac.

Messi, en canvi, muntava un contraatac, sent aquest l'home que estava quasi més avançat i, des de la frontal de l'àrea fins al mig camp, va ser obstaculitzat per Marc Valiente impedint que avancés, que muntés una jugada personal i impedint-li el moviment corporal per fer una passada degut a la subjecció total del cos a la qual estava sotmès el jugador del Barça.

Resultat:

Vermella a Ronaldo - per un cop quan ja estava lliure de marca - i groga a Mtiliga (a més del nas trencat)

Groga a Marc Valiente per falta reiterada a Messi que no li fa el més mínim dany durant tota l'acció en la qual està subjectat permenentment.

Feta la comparació, em fa l'efecte que són jugades molt diferents i encertades en la seva sanció. Malgrat tot, encara hi ha periodistes fanàtics que escriuen les editorials, en aquest cas madrilenyes, que insisteixen en tapar les vergonyes del seu equip intentant emmerdar tot allò que els supera i afirmant conspiracions i comparacions que només ells veuen. Potser, sabent que tenen el poder de manipular molta gent pretenen generar més violència i intolerància fins al punt que els àrbitres acabin cedint la lliga al Madrid com ja ha passat històricament, no sé... El que si sé és que aquell que es creu les seves fantasies pot passar de somiador a boig en un moment.

Per tant, Cristiano ha estat sancionat amb correcció, tot i que el comitè d'apel·lació - dos dels tres membres són madridistes declarats - ja intentarà complaurà a l'olla de grills de la capital espanyola.

A, per qui no ho sàpiga: Barça (49 punts, invicte i gol avarage a favor), Madrid (44 punts)