diumenge, 24 de maig del 2009

El Madrid, Muñiz Fernández i l'efecte gomina

Novament el Madrid desperta, però no l'equip de futbol, sinó l'equip de personatges influents a la capital que es senten humiliats davant l'allau de joc blaugrana.

Algunes de les accions que han portat a terme aquests individus són l'elaboració d'articles i blogs en els quals es posa en dubte la qualitat del Barça - no em facin riure -, s'afirma que existeix un fenomen anomenat "canguelo" - el que van sentir ells a Anfield suposo -, i que la Lliga està infectada pel "Villarato" - curiosament aquest home només l'he vist amb la camiseta del Madrid posada! -. Anem a pams.

En primer lloc indicar que si a un equip se li ha de posar en dubte la seva qualitat és al Madrid, un equip que ha tingut en menys de tres anys tres entrenadors - Capello, Schuster i Ramos - i que ha anat treient-se de sobre entrenadors que els han portat dos títols de Lliga. El motiu - el va mencionar el mateix Calderón - no és altre que el fet que el Madrid no oferia espectacle! Per primera vegada coincideixo amb un madridista! En definitiva, o tenen una enveja que no se l'acaben o és que tenen pot d'ofegar-se amb la salivera culé cada cop que juga el Barça - que l'emmagatzemin per si hi ha sequera! -.

En segon lloc hi trobem l'anomenat "canguelo". S'afirma des de la capital espanyola que l'aficionat culé està cagat de por perquè veu les orelles al llop. Sembla ser que aquest "canguelo" el mesuren amb un aparell anomenat "cagómetro" que t'han sols tenen ells - possiblement perquè l'han fet servir davant el Real Irún en Copa o davant el Liverpool a Anfield -.

Però tornat al tema, en aquest cas estic mig d'acord amb el madridisme, però matisant. És cert que el culé està molt preocupat, però ho està per assolir la perfecció futbolística en cada partit i guanyar tres competicions com són la Copa, la Lliga i la Champions. No els hem de culpar d'aquesta ignorància, i és que ells fa més de cinc anys que no poden lluitar per més d'una competició. Per això estan tant obsessionats amb la Lliga i se la fan tant seva.

Certament, ells en tenen més que els culés - tot i que en democràcia la cosa està més igualada (9 el Barça per 13 del Madrid - comptant des de l'any 1978). En aquests moments molts madridistes em dirien que a més tenen més Copes d'Europa, i és cert - totes elles aconseguides en etapa franquista on per accedir a Europa havies de quedar campió de Lliga -.

En fi, tot això ens porta a un fet que ha succeït fa poc: el partit de San Mamés. El Madrid és clarament ajudat per l'àrbitre més engominat, Muñiz Fernández, i guanya a l'Athletic de Bilbao per seguir així amb la "persecussió" al líder. Podríem dir l'"efecte gomina" va fer la seva funció al camp del bascos.

El cas és que quan hi ha una errada en favor del Barça les crítiques des de Madrid són bestials, mentre que si és el Madrid el beneficiat els madridistes es fan l'orni i els periodistes culés callen. I ben fet que fan!! Perquè és en aquests fets on es demostra la dimensió que té el Barça, que prefereix pensar en ser perfecte abans de treure a lluir ajudes arbitrals del rival per tapar pròpies carències.

Aquí teniu algun exemple del que dic, perquè més val una imatge que mil paraules: http://www.youtube.com/watch?v=v1ey1ANGSkU En definitiva, aquest dissabte espera el Màlaga amb Muñiz Fernández d'àrbitre - curiosament no està a la nevera com els àrbitres que han fallat en favor del Barça -.

És el moment de demostrar que ni amb l'engominat a favor seu i en contra nostra ens podran derrotar!! Visca el Barça!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Pensaments

Sincerament, cada cop més, penso que les festivitats actuals han deixat de ser l'excusa perfecte per visitar als familars per passar a ser festivals consumistes. Molts gremis - el religiós, però sobretot el de pastisser - es freguen les mans pensant amb el possible augment de vendes de tortells i mones de pasqua, malgrat la "crisi".
Seguint el costum, les famílies realitzen l'acte tradicional d'entregar la mona o el tortell. Aleshores, tothom endrapa i fa xerinola. Fins aquí tot bé. Però passades les festes apareixen les queixes - m'he engreixat!, maleïts pastissos, etc. -, unes queixes dirigides a aquells components que han utilitzat per reunir-se amb família. Jo, persona familiar, penso que el fet de reunir-se amb família i amics és agradable i necessari de tant en tant. Però, és necessari consumir tant només perquè és una festivitat?
La festivitat, sigui religiosa - Setmana Santa - o sigui del caire que sigui, sempre anirà relacionada a una exageració dels aspectes que caracteritzen el dia a dia, i com es demostra cada cop més, el dia a dia de la societat actual és el consum. Per això dic que els humans actuals som els més simples que han existit, caracteritzats per un simple adjectiu definitori: La societat del consum. Bona Setmana Consumista!